IMAGINÀRIA

Del 10 de maig al 23 de juny de 2024
Façana del Mercat Central de Castelló. Pl. de Santa Clara s/n.
Mostra exterior, sense límit horari.

Amb l’èxode rural dels anys 60, molts pobles no van sobreviure i van ser totalment abandonats. Però altres van quedar com a lloc de segona residència on estiuejar o passar el cap de setmana.

Presencio és el nom del poble on va nàixer la meua mare (Burgos, 200 habitants) i on jo he passat tots els estius de la meua vida. En castellà, ‘presencio’ també és la primera persona del singular del verb presenciar. On la gent veu un munt de no res jo hi veig coses. Vull mostrar-les.

Retrate el mode en què els joves, abans de convertir-se en adults amb responsabilitats, habiten i interactuen amb els espais rurals heretats dels seus pares. Presencio significa estius sense llei, amors de revetla, botellons en la tómbola… El salvatge, l’instintiu, el frenesí, la llibertat… Però, sobretot, significa créixer en comunitat en un lloc parat en el temps. Un lloc sense futur però que, estranyament, ofereix una certa seguretat — perquè sempre ha estat i estarà allí.

Virginia Villacisla

Virginia Villacisla (Burgos, 1994). Estudia Comunicació Audiovisual a la seua ciutat natal. Després de graduar-se es trasllada a Madrid en 2017 per a estudiar el màster de Fotografia Contemporània i d’Autor a l’escola EFTI.

Les tensions generades en els sentiments i nocions d’identitat i desarrelament pròpies de la xicoteta localitat rural en la qual es va criar la porten a desenvolupar el seu projecte «Presencio & The Rural Kids», reconegut i premiat en diferents certàmens (Seminario de Fotografía y Periodismo d’Albarrasí, Beca Joana Biarnés…), seleccionat en festivals fotogràfics (BFoto, Photoalicante, SCAN Tarragona…), exposat en diverses ciutats del país (Burgos, Madrid, Alacant, Sevilla…) i publicat en revistes com EXIT i periòdics com El País.

Posteriorment, desenvolupa el projecte «Antiálbum Familiar», també reconegut (OnPhoto Soria) i exposat (Atlánticas Colectivas a Tenerife). Aquesta sèrie pretén ser el contrari d’un àlbum familiar. Villacisla cerca captar el disfuncional del seu entorn familiar i abraçar-lo fugint de posats i artificis.

En tots dos projectes l’autora imprimeix la seua peculiar visió sobre l’entorn que l’envolta. L’humor distanciat, la ironia i la disfuncionalitat, són els pilars sobre els quals se sustenta la seua mirada.