IMAGINÀRIA

Del 10 de maig al 8 de juny de 2024
Espai Cultural Obert Les Aules. Pl. de les Aules, 4.
De dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 17 a 21 h.

Comissariada per Gloria Oyarzabal.
Patrocinada per Estudio Paco Mora.

«Orbita W» és un homenatge fotogràfic als satèl·lits llatinoamericans. El projecte és una investigació visual sobre els satèl·lits, la imaginació política i la realització dels somnis col·lectius. Usant estratègies com la ficció, l’apropiació d’imatges, la posada en escena i la ironia, el projecte busca repensar el rol de la capacitat tecnològica d’alguns països per damunt d’altres i porta a terme una reflexió sobre el colonialisme del cel.

Per a què serveix un satèl·lit? Què significa simbòlicament i culturalment? Entre altres usos, els satèl·lits observen la terra per a donar imatges. Poden mostrar la gravetat d’un vessament de petroli, permeten veure com els éssers humans anem modificant l’espai geogràfic a través del temps. Empreses nord-americanes porten fins ara 4.300 satèl·lits enviats a l’espai, mentre que l’Argentina, el país d’on vinc, en porta 11 enviats en tota la seua història espacial. Quin n’és l’objectiu? Crear una xarxa global d’internet satel·litària, amb el seu conseqüent monopoli en termes tecnològics: grans serveis d’internet a un cost molt alt per als països de la regió sud-americana.

La noció d’un somni col·lectiu es refereix a una visió, aspiració o meta compartida per un grup ampli de persones. Aquest somni va més enllà de les metes individuals i es converteix en una aspiració compartida que uneix la comunitat entorn d’un propòsit comú. Pot manifestar-se en diversos àmbits, com un objectiu social, econòmic, polític o cultural que la societat persegueix de manera conjunta.

Els països llatinoamericans van estar en els últims anys creant els seus primers satèl·lits amb la intenció de generar millors condicions de connectivitat i imatges per al territori. El projecte busca reflexionar sobre la noció de somni col·lectiu que simbolitzen els aparells que solquen el cel.

Luciana Demichelis (Ensenada, Buenos Aires, l’Argentina, 1992), fotògrafx i periodista d’identitat no binària. Seleccionada com una dels “15 fotògrafs emergents més prometedors de tot el món” compilat pel British Journal of Photography ’Ones to Watch’ 2023. En els seus projectes investiga l’imaginari descolonial llatinoamericà, els rituals, les perspectives dissidents i la ficció com a motor de producció en la fotografia contemporània.

Va formar part en 2023 de l’exposició principal del Format Festival (UK), en PEP Photography Exploration (Berlín), Festival de Fotografía Impresa (CEF, Córdoba), en el Centro Cultural Kirchner (Buenos Aires), FIF Festival de Fotografía Santa Marta de Colòmbia, Festival Internacional de Valparaíso, Getxo Photo, Adolescent Content Anual Photography Publication (EUA) i Noorderlicht International Photo Festival 2021, entre altres. Va obtindre el novembre de 2022 el segon premi del Salón Nacional de Artes Visuales en la categoria de Fotografia amb el seu projecte «Orbita W.» sobre satèl·lits i sobirania espacial.

En 2023 va guanyar la beca LENS de fotografia d’autor 2023-2024 (Madrid, Espanya), en 2021 la Beca Argentina de Camp.lat per al màster en creació de fotollibres d’autor (Mèxic – Argentina), Getxo Photo – MAPS (Black Kamera / Bilbao, Espanya) i la beca Creación del Fondo Nacional de las Artes en 2021. En 2020 va participar en el Festival Internacional de Fotografía de Valparaíso amb Cristina de Middel, en Image Threads Collective (EUA) amb Juan Orrantia, i va ser becària del curs anual de Fotoperiodisme de Black Kamera a Bilbao (Espanya).

Durant dos anys va realitzar la comunicació en xarxes socials i les publicacions del lloc web Vist Projects, mitjà de fotografia digital que difon diàriament projectes de fotografia de tot el continent llatinoamericà. Entre 2013 i 2019 va crear l’arxiu fotogràfic de l’Escuela de Arte y Oficios del Teatro Argentino de La Plata, i des de llavors forma part de l’equip de comunicació de l’Instituto Cultural de la Provincia de Buenos Aires. Coordina tallers fotogràfics des de 2011, dicta classes en el Teatro Argentino (Fotografia I, Fotografia i retrat, Fotografia i ficció) des de 2015. Des de 2020 impulsa Freezer, plataforma de tallers de fotografia, on coordina el curs Ficció i simulacre i difon autores i autors que utilitzen la imaginació com a motor de creació i producció. En 2023 va ser seleccionada com a docent titular del seminari obligatori Introducció als Projectes Fotogràfics de la nova carrera en Fotografia de la Facultad de Artes en la Universidad Nacional de La Plata.

Gloria Oyarzabal Lodge (Londres, 1971). Artista visual i fotògrafa, diversifica l’activitat professional entre el cinema, la fotografia i la docència. Ha desenvolupat els seus projectes en diferents països del continent africà com ara Mali, Tanzània, Ghana i Nigèria. Programadora i cofundadora del cinema independent «La Enana Marrón» a Madrid (1999-2009) dedicat a la difusió del cinema d’autor, experimental i alternatiu. Va viure tres anys a Mali (2009-2012) investigant en la construcció de l’imaginari africà, els processos de colonització/descolonització, les noves estratègies del colonialisme i les diverses veus entorn dels feminismes africans.

Després del seu màster a l’Escuela de Fotografía Blankpaper, el seu treball s’exposa, entre altres, en Fotofestiwal (Łódź,Pl), Format (Derby, GB), Oorgan Vida (Zagreb, Cr), KaunasFoto (Lith), PHE PhotoEspaña (Madrid, Sp), Athens Photo (Gr), LagosFoto (Nig), Museum of Photography Thessaloniki (Gr), SIPF Singapore International Photo Festival, Photo Marseille (Fr), Odessa Foto Days(Ukr), Biennale Für Aktuelle Fotografie (Mannheim, De), Hèlsinki Foto (Fi), Copenhague Photo (Donen), FIFBH- Festival Internacional de Belo Horizonte (Br)…

En 2017 és artista resident en Ranchito Matadero Nigèria/Sud-àfrica entre Madrid i Art House Foundation Lagos (Nigèria). En 2022 en la Gallerie 21 (Hamburg) i en la Fondazione Orestiadi (Sicília).

Ha publicat dos fotollibres: Picnos Tshombé (Landskrona Photobook Award 2017, Suècia), i Woman Go No’gree (Vevey Images Photobook Award i Aperture Paris Photo Millor Fotollibre de l’any 2020). Els seus projectes han aparegut en diverses publicacions internacionals de prestigi com FOAM (Països Baixos), M Le Monde (Fr), L’Internazionale (It), Aperture (EUA), Exit (Sp), Papiers (Fr), Over (Irl), Balam (Arg), The Art Momentum, The Huffington Post (GB), Royal Photographic Society (GB).