IMAGINÀRIA

Graffiti és un moviment urbà nascut en els anys 70 a Nova York, als Estats Units. Van ser anys en què els joves eixien als carrers a escriure els seus noms a la ciutat, cada vegada millor i millor, amb l’objectiu de demostrar la seua existència en un món que el negava a través de mecanismes econòmics i socials.

Per tant, podem considerar el graffiti com un exercici per a l’exaltació de l’ego, molt similar al mecanisme que contínuament podem veure hui en les xarxes socials o dins dels cànons de la publicitat moderna.

Amb aquest projecte, el meu objectiu és descriure el graffiti com una metàfora de la competència del jo, siga individual o col·lectiva, o fent referència a empreses o persones anònimes; vull lluitar amb la pertorbació visual i sonora a la ciutat desencadenada per la batalla contínua per l’autoafirmació dels altres.

En 1930, el fotògraf Brassaï va desenvolupar un projecte amb el mateix títol, Graffiti. Des del meu punt de vista, Brassaï va fer una cerca de la part inconscient d’un període històric específic i el va fer emergir a través del que va veure als carrers i en les parets. Vull partir d’aquesta mateixa dinàmica, i després agregar-li la part superficial i estètica que se superposa a tot el que és propi a l’essència de l’humà.

Antonio M. Xoubanova (Madrid, 1977).
Estudia fotografia en l’Escuela de Arte núm. 10 de Madrid. Posteriorment forma, en 2003, el col·lectiu Blank Paper amb altres fotògrafs amb què comparteix inquietuds. Des de 2012 és tutor del màster de Fotografia i Desenvolupament de Projectes en Blank Paper Escuela i IED, a més d’impartir cursos o tallers en el Centro de Fotografía Contemporánea de Bilbao, EFTI, D.O.O.R.

En 2017 comença el projecte CASA Formación Doméstica Fotografía.

A partir de 2005 els seus treballs com a fotògraf es publiquen en  mitjans de comunicació com ara Herald Tribune, New York Times, DAZED, PDN, BJP, IMA, American Suburbx, Tell, El Semanal, PAPEL, LAMONO, Yo Dona, El País i El Mundo, on va treballar de 2006 a 2013. Les seues fotografies s’han pogut veure exposades en els Rencontres d’Arlés, Le Bal, IMA, ARCO, Tabacalera o Photoespaña, entre altres.

Des de 2018 treballa també en el disseny i edició de projectes per a altres fotògrafs i en el comissariat d’exposicions, que compatibilitza amb els seus projectes i una intensa activitat docent.