IMAGINÀRIA

Del 7 d’octubre al 11 de novembre
Museo Catredalicio. C/ de Santa María, 12. De dimarts a dissabte de 10:30 a 14 h i de 17:30 a 20:30 h. Diumenges d’11 a 14 h.

Organitza: Ayuntamiento de Sogorbe, Diputació de Castelló, Universitat Jaume I

Saber acceptar el presagi. La por ja no és una opció: jo soc la por. A través d’ella les coses se’m revelen desproveïdes de carcassa. Tot és esquelet. La puresa (jo no ho sabia) és fosca i densa, tràgica. Hi ha un espill de gel en el qual em reflectisc, el que veig no té significat. Aquesta és la meua fortuna: haver trobat la bellesa aclaparadora en el que ha mort.

Espais buits habitats pel silenci, llums crepusculars a la mort del dia, animals nocturns i uns altres dels quals només queden els ossos, escultures antigues que criden secrets, cementeris plens de vida que contrasten amb ciutats mortes, cossos sense rostre transitant un món desolat, abandonat. Una profunda angoixa vital revelada a través d’imatges on el poètic evoca inevitablement al misteri, la nostàlgia i la melancolia.

«La Mala Fortuna» és un projecte fotogràfic sobre una cerca interna. Arran d’una crisi d’identitat que es va manifestar a través d’una forta ansietat, vaig començar a fer-me preguntes sobre el meu lloc en el món i sobre l’autèntica naturalesa de la meua sensibilitat. Va ser a través del meu acostament a la fotografia com vaig aconseguir canalitzar d’una forma productiva les sensacions que el meu estat d’alerta permanent m’ha fet patir. Intentant indagar en els motius del meu estat psicològic vaig començar a fer fotos guiada per una necessitat de revelar-me davant el món, per a així revelar-me a mi mateixa. Un procés molt instintiu, poc racional, una miqueta visceral. És en la melancolia, l’angoixa, el tedi, la nostàlgia (del passat i del futur) i el fastig on les fotografies d’aquest projecte es veuen reflectides.

Cada fotografia actua com un microcosmos que funciona tant en solitari com en conjunt. Algunes vegades pensades (quasi mai), altres trobades (quasi sempre), habiten en un lloc entre la realitat trobada i la realitat idealitzada, com a poemes visuals on el significat mai queda clar i s’estableix un espai per a la imaginació i també per a la reflexió. No pare de fer-me preguntes sense resposta sobre el món que m’envolta i sobre la meua posició en aquest, i són aquestes imatges les que obtinc per resposta. «La Mala Fortuna» és l’univers que he creat per a poder explicar-me al món.

Alejandra Vacuii (Ourense, 1987).
És una artista visual amb residència a la Corunya. És titulada en Fotografia Artística i després de ser guardonada amb una beca en 2021 va realitzar el màster de Creació Fotogràfica en Escuela Lens. En el seu treball busca un espai poètic on expressar-se a través d’imatges denses i misterioses. Els seus projectes giren entorn de sensacions i emocions abstractes com la pèrdua, la melancolia, la nostàlgia o l’ansietat.

Ha participat en múltiples exposicions europees des de 2009 (Istanbul, Berlín, Madrid). El seu treball ha aparegut en nombrosos mitjans (Fisheye Magazine, PhroomPlatform, C14 Magazine, Clavoardiendo Magazine, Sola Journal) i recentment el seu projecte «La Mala Fortuna» ha sigut publicat per UFCA (2023) com a part de la col·lecció de fanzins Fotofobia.